Per encetar la categoria del cantant del mes, m’agradaria parlar de la soprano Anna Netrebko. Arxiconeguda en el món mundial, Ana va ser considerada una de les 100 persones més influents del món durant l’any 2007.
És per a mi és una grata sorpresa veure a una Diva de la òpera compartint pàgina al costat de Justin Timberlake. Potser arribarà un dia en el que escoltarem òpera al metro i ningú es queixarà o de música de fons a un bar de tapes enmig de les rambles, veurem un videoclip d’alguna ària coneguda per la MTV i formarà part de l’oci assistir a un concert de clàssica a l’aire lliure fumant un cigarret i amb una cervesa a la mà ?
Sona surrealista, però la meva impressió és que Ana ha obert un camí per aproximar el gènere de la òpera a un públic molt més ampli i sobretot, jove.
L’any 2006, acompanyada per la Orquestra del Teatre Marinsky i amb Valery Gergiev a la batuta, Ana va arribar al top ten del rànquing de música pop a les llistes alemanes. I ho va fer amb el seu nou album de Cançó Russa.
És clar que la cultura musical que hi ha a alemanya és ben diferent que la nostra. (aquest pot ser un tema a discutir) Però m’agrada utilitzar l’exemple per a fer veure que la música clàssica necessita nous punts de vista, i aquest n’és un.
Un any més tard, Anna graba videoclips amb àries conegudes d’òpera. Us penjo aquí una petita mostra del que us dic, a veure què us sembla.
Jo interpreto aquests fets com la seva manera de fer “pedagogia”. És la seva manera de fer aribar la seva música al gran públic i per a fer això hi ha molts elements extramusicals que entren en joc. És molt difícil que un pedagog/artista/ músic arribi a aquest nivell d’influència i per tant, com a cantant de clàsica li dono les gràcies, ja que el que està fent és trencar barreres i apropar aquesta música a un públic més ampli i variat per acabar amb molts prejudicis que hi ha de cara al món de la òpera.
Per a que això que dic no sembli tan utòpic i/o radical, afegiré un tros d’una entrevista que li fan a Anna Netrebko en el programa Russia Today.
- Should opera stay a elite or should it better be popular music? Can it become pop music?
Ana: Opera is not pop music but a very serious art and to understand and love this art you need to learn a bit about this.
El tema és un peix que es menja la cua, perque qui no coneix, és molt difícil que per ell mateix tingui necessitat de conèixer. És ben cert que per a poder apreciar l’òpera n’has d’entendre una mica, però la sensibilitat i l’apreci per l’art és present en qualsevol individu. Tothom, des dels més petits fins als més grans, pot gaudir de l’òpera. Tot depén de la forma en com es presenta i el context i categoria social a la qual identifica.
Sobretot no abandonis aquest Blog. Jo el seguiré a cada Post.
La meva cultureta musical és la d’oidor de ràdio i lector de llibres. No res més. Però adoro l’Òpera i l’adorava abans d’haver anar mai a veure’n.
Fa poc en un canal de la TDT vaig veure una Traviatta de l’Anne i en Villazón a Salzburg. Tecnicament no puc valorar-ho però: quin plaer més gran!
Et seguiré atentament!
La meva opinió es que aquest es el camí a seguir. Amb el pas dels anys la divisió entre la música clàssica (l’òpera en aquest cas) i la “societat” ha anat sent cada cop més gran.
Si es cert que hi ha seguidors i amants de l’òpera, però faria falta un estudi que els comparés amb nombre amb altres estils de música. Crec que, per desgràcia, ens en podem fer una idea.
La societat actual actua seguint models i modes, i la televisió, el cine i les publicacions són els que els marquen.
L’única forma de que l’òpera deixi de ser un estil elitista per “rebaixar-se” al nivell del poble es seguir amb el treball que l’Anna (la nostra) comenta sobre l’Anna (la russa), és a dir, fer arribar l’òpera al poble amb un format modern i que segueix la moda del moment.
Jo no hu veig pues com un peix que es mossega la cua, es qüestió de fer arribar el coneixement a aquells que per si sols no l’apendrien mai.
P.D. El vídeo es un molt bon exemple (ara que es pot veure
) Bon any nou i segueix així!!!