Les primeres referències sobre l’existència de la figura del professor apareixen en taules d’argila amb escriptura cuneïforme a Babilònia i Egipte entre el 4000-3000 a.C.
Tot i això, però, l’origen de la paraula pedagog és una mica més recent. A l’Etapa Fosca de l’antiga grècia (1200-800 a,C) .
Paidagogós prové del grec paid- “nen, infant” i -agogós, “que condueix, dirigeix, guia, acompanya”.
El Pedagog era l’esclau que acompanyava al nen a casa el mestre i s’estava mirant les lliçons fins que tornaven a casa.
Per tant el pedagog és la persona que neix del fenomen d’observar com es produeix l’aprenentatge. Sap de tot una mica, però no és un especialista en cap matèria.
A partir de l’època Hel·lenística (segle IV-IIIa.C) i la creació del sistema imperial d’escoles, el pedagog és considerat com al que entèn i coneix el procès ensenyament-aprenentatge.
A partir d’aquí potser podríem treure una definició sobre el que hauria de ser un pedagog del cant. Jo penso que un pedagog del cant hauria de ser aquell que coneix el procès d’ensenyament-aprenentatge de l’instrument i és capaç d’ensenyar-ho amb èxit. Com s’arriba a aquest coneixement? Jo personalment crec que la gran part del coneixement de l’instrument s’aprén empíricament, però per a poder ser capaç d’ensenyar-ho es necessiten eines, molts recursos i una pràctica constant i reflexiva que cadascú s’ha d’anar construïnt.
Interessant article. Des de la meva ignorància no sabia l’origen de la pedagogia.